històries d’en Roi Marphille -redux-

Loading Newer »

Less

L’últim esmorzar (annex)

Published March 4th, 2009 in Extres; història del marphil·lisme. 2 Comments

LA SIRENITA
Fiu-fiu. A les 11 en punt va sonar la sirena. El seu so, semblant al d’un gall fumador de Ducados era bastant peculiar i els treballadors sempre l’imitaven amb passió i gaubança.

RÀNKING D’IMITADORS DE LA SIRENA DUCADOS
Els millors imitadors per ordre eren:
1. En Tito (la clavava, era el líder indiscutible)
2. En Figo (li sortia bastant bé però tenia dies dolents)
3. L’Este (zona UEFA)
4. En Manuel (ni de conya, no era el seu fort)
5. Er’rubio (sempre el manaven callar o li etzibaven un clatellot merescut)
6. En Roi Marphille (va deixar de fer-ho quan es va tornar místic però en temps pretèrits havia estat força bo)

ESMORZAR
En Manuel es va afanyar a agafar la millor cadira pel seu Mestre, la va posar al millor lloc, sota la bombeta, i amb un drap li’n va treure la pols ostentosament. En Roi Marphille, com si fos Lluís XIV, es va asseure pausadament al seu tron-cadira-plegable-comprada-als-Encants.

OFRENA
Llavors en Manuel li va oferir un entrepà que li havia preparat la seva dona.
- Té Mestre, és cecina de Leon.
- Gràcies Manuel, ets bona persona. Però tu què menjaràs?
- És igual Mestre, no tinc gana.
En sentir això en Roi es va aixecar extàtic alçant l’entrepà amb les dues mans:
- El partiré en dos i en menjarem un tros cadascú! – i així ho va fer. - Quin tros vols, aquest o aquest?
- És igual
- No digues, quin vols? va
- No se, el que no vulguis tu…
- A mi m’és igual
- A mi també
- Va, decideix, quin vols? aquest o aquest?
- No se, la veritat és que no tinc gaire gana, m’és igual en sèrio
- De veritat que tant t’és?
- Sí, m’és igual, no se, el més petit
- A veure, són molt semblants
- Aquest sembla més petit
- Vols dir?
- No se, a mi m’ho sembla
- Doncs mira, agafa aquest
- D’acord, segur?
- Sí segur
- Segur, segur?
- Sí home, agafa va, que la teva dona te l’ha fet per això, no?
- Ah vale gràcies
- De res home.

TRAÏCIÓ
A mig esmorzar en Roi Marphille es va aixecar de nou dirigint-se a tots els comensals.
- Algú de vosaltres em trairà – va avisar contundentment.
- Seré jo Mestre? – li va preguntar en Manuel amb cara de preocupat
- No, no serà tu. Serà en Figo.

proper capítol “L’últim esmorzar”

Published February 24th, 2009 in propers capítols. 6 Comments

Resum del capítol anterior:
“Túnica” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
En Manuel intenta defensar a en Roi Marphille de les burles dels companys de feina perquè ha vingut amb una túnica. A part, l’adverteix que el seu lloc de treball podria estar en perill perquè no espot treballar amb túnica.

Altres capítols d’aquesta sèrie:
- “El comentari divertit” (annex)
- “Els jaggerians creuen haver torbat el seu messies” (annex)
- “El misteri de la placa d’or II” (annex)
- “El misteri de la placa d’or” (annex)
- “Pedraforca” (annex)
- “La mort de Mick Jagger” (annex)

Proper capítol (annex):
“L’últim esmorzar” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Dia de publicació: 2 de Març de 2009
En Roi Marphille celebra l’últim esmorzar a la feina.

túnica (annex)

Published February 19th, 2009 in Extres; història del marphil·lisme. 14 Comments

RUTINA
En Roi Marphille va fer exactament la mateixa rutina que cada dilluns laboral dels darrers dos anys. Es va llevar a les set i vint-i-quatre després que el despertador sonés dos cops, va fer tres badalls, va esmorzar quatre magdalenes i cinc galetes. Com de costum. Es va dutxar, es va vestir i va veure les notícies a la tele mentre es cordava les sabates i feia una cafè. Com de costum.

DIFERENT
Fiu-fiu. Però aquell dilluns 7 d’Abril de 1997 era una mica diferent. Quan va sortir al carrer a les vuit la gent el va mirar diferent.
El va mirar diferent el quiosquer rabiüt, la dona de fer feines que plega de la sucursal bancària, l’estudiant de la motxilla DIR i el vigilant de pàrquing. Tots aquests personatges anònims que es creuaven amb ell cada matí sense donar-li cap importància, el seu pessebre vivent urbà, personal i intransferible.
suuuper-estaaar

HILADOS Y TEJIDOS
Fiu-fiu. En Roi va arribar al magatzem d’Hilados y Tejidos Massaruc e Hijos a les vuit i vint-i-dos. El primer en dir-li alguna cosa de la túnica va ser en Manuel, amb gran respecte i veu apagada, li va ficar la mà a l’espatlla i li va dir:
- Mestre, d’on has tret aquesta túnica?
- Manuel, a partir d’ara la portaré sempre.
- Però Mestre, et podrien despatxar. Segons la reglamentació, hem de portar el “mono”, una túnica no és segura, es podria enganxar en algun lloc i originar un accident de treball…
- Manuel, el meu destí està escrit, no em penso treure la túnica.

BURLERIA
Al llarg del matí tot van ser burles cap en Roi Marphille per part de companys de feina. Entre els passadissos, amagats darrere caixes, li cantaven “Suuuper-estar, Suuuper-estar, na-na-na-na-na-na-na-na-na” però ell no els feia cas. Tot eren rialles i conyes. En Manuel però, estava furiós i quan no va poder aguantar més, es va encarar als agressors dient-los:
- Deixeu-lo en pau! Heretges!
En sentir això, en Roi va deixar el carretó que portava i va agafar ràpidament en Manuel abraçant-lo amb els dos braços, com impedint que impartís violència.
- Manuel, perdona’ls que no saben el que fan.

proper capítol “Túnica”

Published February 16th, 2009 in propers capítols. 23 Comments

Resum del capítol anterior:
“El comentari divertit” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
En Micky-boy porta la felicitat al món gràcies a un comentari súper divertit. Els jaggerians van cap a Barcelona a conèixer en Roi Marphille.

Altres capítols d’aquesta sèrie:
- “Els jaggerians creuen haver torbat el seu messies” (annex)
- “El misteri de la placa d’or II” (annex)
- El misteri de la placa d’or (annex)
- Pedraforca (annex)
- La mort de Mick Jagger (annex)

Proper capítol (annex):
“Túnica” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Dia de publicació: properament
En Roi Marphille apareix amb una túnica, en Manuel es pregunta d’on ha sortit.

El comentari divertit (annex)

Published December 11th, 2008 in Extres; història del marphil·lisme. 7 Comments

VOL
El primer grup de jaggerians va agafar un vol des de Bristol cap a Balcelona el 5 d’Abril del 1997. El seu líder Joldi Taldah es va escortar dels companys Noel i Micky-boy. Els tres jaggerians es van asseure de costat als seients 16A, 16B i 16C.

EL COMENTARI DIVERTIT
En Micky-boy era famós pel seu inigualable sentit de l’humor. Sempre en tenia alguna de cap i com no podia ser d’una altra manera, aquell dia la va clavar.
Un cop l’avió es va enlairar, en Joldi Taldah va mirar al seu costat i va preguntar en veu alta
- que no hi ha fil musical? - i l’intrèpit Micky-boy va contestar -
- no, però a mi em canta l’alè!

EXPLICACIÓ CIENTÍFICA
Els tres jaggerians havien anat a dinar a l’únic restaurant mexicà que hi ha a Bristol. Com és sabut, molts plats de la cuina mexicana contenen ceba crua i la ceba crua torna, o sigui, que ocasiona mal alè.

Per això en Micky-boy va fer aquest comentari tan súper divertit.
És sabut per tothom que l’alè en sí no canta perquè l’alè és senzillament l’aire que s’escapa dels pulmons però en ocasions es pot contaminar durant el seu pas per la boca pestilenta, ja sigui de ceba crua, all, pebrot vermell, tabac…etc. És en aquestes ocasions que hom diu que l’alè “canta” en sentit metafòric, com volent dir que no està en el seu estat natural, lliure de qualsevol contagi pudent.
En ocasions, hom pot fer servir productes per fer que l’alè tingui una olor determinada. Un exemple clar seria el caramel de menta, que també s’utilitzaria per intentar amagar alguna de les pudors que es podrien anomenar “cantaires”.
En Micky-boy, fent ús del seu innegable enginy i prodigiós sentit de l’humor va crear un vincle entre el fil musical i el cant de l’alè, ja que el cant és una forma de música. La provada carència de fil musical a l’avió seria doncs substituïda pel suposat cant del seu alè.

EFECTE DEL COMENTARI A GENT PARCIALMENT DESINFORMADA
Saber el rerafons del comentari, que seria el fet d’haver anat a dinar a un restaurant mexicà, donava punts i garantia al succés del comentari en sí.
De totes maneres, està provat que el comentari també va calar considerablement en gent que no era coneixedora de l’història dels fets.

ESCLAT
L’efecte del comentari sobre en Joldi Taldah i en Noel va ser un riure incontrolat que es va difondre de seguida per les immediateses dels seients 16A, 16B i 16C. Els de la fila 15 van explicar el comentari als de la 14 i els de la 17 als de la 18 que a la vegada van explicar-lo als de la 19 i aquests als de la 20. Al cap de menys de cinc minuts tot l’avió estava immers en una rialla profunda i joiosa.
La Maria Isabel, hostessa de vol, va arrossegar-se fins a la cabina i va explicar-lo a la gent de la tripulació i van riure tan que l’avió es va descontrolar tan que van caure totes les màscares d’oxigen sobre els passatgers però la gent, en comptes d’espantar-se encara van riure més.
El capità Martin va explicar el comentari a la torre de control de Bristol, a la seva dona i a varis canals. Els receptors, amb llàgrimes als ulls del riure, van escampar-lo fins a on van poder per les ones.
El comentari súper divertit d’en Micky-boy es va estendre com una taca d’oli per tot Europa a una velocitat increïble.
Al cap d’unes hores, ja no se sabia del cert d’on havia sortit aquell comentari tan súper requete genial. Hi havia gent que deia que tot havia començat en un barco de carga als Estats Units, n’hi havia que deia que coneixia a un amic d’un amic que coneixia qui l’havia dit i que en realitat era un xinès que vivia en una barraca aprop del Port de Nanquín però també hi havia gent que assegurava que tot havia començat feia dos-cents i pico d’anys durant la Revolució Francesa.
Les cadenes de televisió de tot el món van difondre el comentari als noticiaris de màxima audiència i tothom del món mundial que mirava la tele va esclatar a riure de cop. La gent que no tenia tele va escoltar el comentari per la ràdio i els que no tenien ni tele ni ràdio el van escoltar d’algú que tenia tele o ràdio o potser telèfon mòbil o potser telèfon fixe o potser hi va anar algú allà i els va deixar anar “no sabeu pas quina comentari més increïblement divertit m’han explicat…”

FELICITAT AL MÓN
El comentari súper requetequete boníssim va portar la felicitat a tots els habitants de la Terra.

proper capítol “El comentari divertit” (annex)

Published December 9th, 2008 in propers capítols. 2 Comments

Resum del capítol anterior:
“Els jaggerians creuen haver trobat el seu messies” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Altres capítols d’aquesta sèrie:
- El misteri de la placa d’or II” (annex)
- El misteri de la placa d’or (annex)
- Pedraforca (annex)
- La mort de Mick Jagger (annex)
En Joldi Taldah, el cap dels jaggerians, és informat de l’existència d’en Roi Marphille i decideix anar “colents cap a Balcelona”

Proper capítol (annex):
“El comentari divertit” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Dia de publicació: aquesta setmana
En Micky-boy, un dels jaggerians, fa un comentari d’allò més divertit.

Els jaggerians creuen haver trobat el seu messies (annex)

Published November 3rd, 2008 in Extres; història del marphil·lisme. 19 Comments

12:02. Dimecres, 2 d’Abril de 1997
St. Buryan, Cornwall. (Regne Unit)

Un Land Rover fa una frenada sobre el fang del pati de la granja dels jaggerians. Ha anat de poc de menjar-se un mur. De dins en surt un noi esverat, amb una carpeta es protegeix de la forta pluja.
Els jaggerians de dins la casa surten a rebre’l al porxo sorpresos. És en Noel, un dels membres més joves. Demana pel líder, en Joldi Taldah.

Els jaggerians li diuen que el líder ha anat de passeig a la platja i li ensenyen el camí.
En Noel arriba al lloc on li han dit i veu el Land Rover del líder aparcat aprop de l’acantilat. Ja no plou. En Noel baixa i avança cap a la platja pel camí marcat amb una barana.

Seguint les petjades arriba fins al líder. En Joldi Taldah és un home més aviat grassonet, d’uns quaranta-cinc anys anys, de mirada afable i bigoti gruixut. La marea està baixa i aprofita per inspeccionar les roques en busca de musclos. Porta un abric impermeable per sobre la túnica blanca.

En Noel hi arriba corrent.

-    Líder, líder! Joldi! – en Joldi es gira afectuosament. És tot bondat i calma.
-    Hola noi. Què passa?
-    Creiem que ha arribat el messies? – es nota que en Noel portava la frase assajada, la diu amb orgull i convicció. Amb bona entonació, sense guardiolejar.
-    El messies? N’estàs segur? A on?
-    És un noi de Barcelona! – el líder deixa d’inspeccionar les roques i para atenció.
-    A veure noi. Seu i explica’m. Què et fa pensar que sigui el nostle messies?
-    Fa uns dies, a un metge informador dels nostres li van explicar que un noi havia anat a l’Hospital perquè tenia el Pedraforca marcat a l’esquena…i…
-    El Pedlafolca? N’estant segur?
-    Sí, i… - agafa aire- sabem qui és, a on viu i a on treballa. Es diu Roi Marphille i…sabem que va anar dissabte passat al Pedraforca…i allí se li va aparèixer en Gabri!
-    En Gabli! – el líder s’aixeca i es posa la mà al cap, està realment emocionat.
-    Sí! m’ho ha dit ell! A més, li va donar la primera de les plaques d’or!
-    Alça aquí!
-    A més, creiem que va pujar al Pedraforca per…
-    XILUCATLANSPOLTACIÓ!!!
-    Sí! per xirucatransportació!
-    És el nostle home. Anem. Vaig cap a Balcelona immediatament. Avisa a tothom!

proper capítol “Els jaggerians creuen haver trobat el seu messies” (annex)

Published November 2nd, 2008 in propers capítols. 701 Comments

Resum del capítol anterior:
“ El misteri de la placa d’or II” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Altres capítols d’aquesta sèrie:
- El misteri de la placa d’or (annex)
- Pedraforca (annex)
- La mort de Mick Jagger (annex)
En Roi Marphille i en Manuel van a Tona (Osona) a enterrar la placa d’or protegida per una bossa del Dia.

Proper capítol (annex):
“Els jaggerians creuen haver trobat el seu messies” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Dia de publicació: dilluns dia 3 de Novembre
Apareixen en escena els jaggerians. El seu líder, en Joldi és informat de l’existència d’en Roi Marphille.

El misteri de la placa d’or II (annex)

Published October 27th, 2008 in Extres; història del marphil·lisme. 16 Comments

CONILL A LA BRASA I “CARLOS” MARX
En Roi Marphille i en Manuel el sindicalista van pujar al Seat Toledo i van parar al primer restaurant de carretera que van trobar. Els ciments del marphil·lisme es van erigir sota caps de porc senglars dissecats i flaire d’all i oli.
Escurant un conill a la brasa en Roi li va comentar al seu fidel escuder que aquest era un dia històric, l’inici d’un nou ordre mundial. En Manuel li va demanar que considerés aplicar el marxisme a la nova religió.

SANTUARI EN HONOR A EN GABRI
En Roi tenia idees molt clares respecte a la muntanya sagrada del Pedraforca, al tractar-se del lloc de l’Anunciació, hi volia erigir un santuari en honor a en Gabri.
En Manuel va dir que era una idea genial però va puntualitzar que els treballadors que el construïssin haurien de tenir un contracte just i respectar totes les mesures de seguretat per evitar accidents. En Roi va dir que vale.

TONA
Van arribar a Tona cap al vespre. En Manuel havia insistit que coneixia el lloc ideal per amagar la placa d’or. Feia anys havia anat d’acampada al Castell de Tona i s’ho coneixia força bé. foto cedida per JRoca de diarimef.blogspot.com
En Manuel va aparcar el cotxe a l’aparcament de dalt el turó del Castell. Ja era fosc, feia fred i no hi havia ningú. Va baixar, va obrir el maleter i va agafar una pala i una llanterna.
Tona va ser fundat el segle IX a dalt d’un petit altiplà situat al Nord-Oest de l’actual poble. A dalt del turó quasi no hi queda rastre ni de les cases ni de la muralla, només hi queda l’església, la torre de vigilància i una fossa, de nom Tonna o Tonda, que feia de cisterna d’aigua dels pobladors.

CORONA D’ESPINES
En Manuel va baixar amb molt de compte fins a la fossa i en Roi el va seguir imitant els seus moviments però va caure entre els esbarzers i es va esgarrinxar el front amb les espines. En Manuel es va girar de seguida per ajudar-lo, i al assenyalar a en Roi amb la llanterna, el va veure sagnant pel front. Va ser llavors quan es va agenollar davant seu i li va dir “Mestre” per primera vegada.

DIA
Finalment en Manuel va fer un forat i van enterrar la placa protegida dins d’una bossa del Dia a mig metre sota terra. Després van tornar a Barcelona.

proper capítol “El misteri de la placa d’or II” (annex)

Published October 22nd, 2008 in propers capítols. 2 Comments

Resum del capítol anterior:
“ El misteri de la placa d’or” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Altres capítols d’aquesta sèrie:
- Gabri (annex)
- Pedraforca (annex)
- La mort de Mick Jagger (annex)
En Roi Marphille baixa el Pedraforca caminant perquè no li funciona la xirucatransportació i decideix amagar la placa d’or fins i tot a en Manuel, però li deixa tocar.

Proper capítol (annex):
“El misteri de la placa d’or II” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Dia de publicació: properament
En Roi Marphille i en Manuel, el seu fidel escuder, van cap a Tona, Osona.

El misteri de la placa d’or (annex)

Published October 19th, 2008 in Extres; història del marphil·lisme. 5 Comments

LA PLACA D’OR
Fiu-fiu. En Gabri va desaparèixer del cim com per art de màgia. No va ni deixar petjades a la neu.
En Roi va flipar mandarines però no va perdre la calma. Es va asseure en una roca i va palpar la placa d’or que li acabava de donar el futbolista. Tenia més o menys la mida i el pes d’un llibre.
Semblava feta d’un metall lleuger, com de llauna però amb tons daurats i les inscripcions estaven gravades, tenien ben bé mig centímetre de fondària. Era rugosa al tacte i freda. Només estava escrita per una cara.
En Roi va passar els dits per sobre els caràcters lentament com esperant que li parlessin.
Egipci reformat? -es va dir a sí mateix- Li sonava que els egipcis escrivien en jeroglífics però aquestes lletres semblaven un popurri entre vàries formes d’escriptura i formes geomètriques, números al revés…

ELS TESTIMONIS
Al cap d’una estona, en Roi va sentir gent que s’acostava i va guardar la placa a la motxilla perquè ningú la veiés. Les veus van venir acompanyades d’un home d’uns quaranta anys i el seu fill d’uns quinze. Els dos tenien el nas vermell i bufaven de cansament.
-    Bones – li va fer el pare saludant-lo amb la mà- caram, creia que seríem els primers a fer cim avui!
-    Uf, és que he sortit molt d’hora però ja marxava.
-    Però, per on has pujat? No hem vist les teves petjades…!
-    Per’llà ‘quell camí – va dir en Roi tímidament assenyalant el primer que va veure-
-    Cuiops! Però si per allà s’hi ha de pujar escalant! i amb aquesta neu…
-    Bé, volant ja li dic jo que no hi he arribat aquí dalt. Apa, adéu!
-    Apa…que vagi bé.

BAIXADA
En Roi no tenia ni idea de com tornar al cotxe així que va decidir seguir les passes que havien deixat els excursionistes. Aquesta vegada però, la xirucatransportació no li va funcionar tot i que va intentar-la reiteradament.
La baixada va ser llarga, temps suficient per en Roi per pensar què fer amb la placa. Tenia clar que el seu valor era massa alt com per arriscar-se a que li robessin així que va decidir copiar-ne el contingut en una llibreta i buscar un lloc segur on amagar-la.

ET DEIXO QUE ME LA TOQUIS
En Manuel va localitzar en Roi a la llunyania amb els prismàtics i va arrencar a córrer impacient fins trobar-lo. Anant cap al cotxe, en Roi li va explicar el que havia passat i en Manuel va flipar mandarines.
Al demanar-li veure la famosa placa, en Roi li va contestar que en Gabri li havia dit que només ell la podia veure, si algú altre la veiés, es tornaria cec a l’instant.
Tot i això, i com a acte de compassió, va obrir una mica la cremallera de la motxilla i li va deixar posar la mà a dins.

proper capítol “El misteri de la placa d’or” (annex)

Published October 17th, 2008 in propers capítols. 1 Comment

Resum del capítol anterior:
“Gabri” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Altres capítols d’aquesta sèrie:
- Pedraforca (annex)
- La mort de Mick Jagger (annex)
En Roi Marphille i en Manuel “el sindicalista” van al Pedraforca a veure què s’hi troben.
En Roi puja fins al cim per xiruca-transportació i allí se li apareix en Gabri, un jugador del planter del Barça que li dóna una placa d’or escrita amb lletres estranyes…

Proper capítol (annex):
“El misteri de la placa d’or” (annex)
Sèrie: Extres @història del marphil·lisme
Dia de publicació: diumenge
En Roi Marphille decideix amagar la placa d’or en un lloc segur.

històries d’en Roi Marphille -redux-

L’últim esmorzar (annex)

proper capítol “L’últim esmorzar”

túnica (annex)

proper capítol “Túnica”

El comentari divertit (annex)

proper capítol “El comentari divertit” (annex)

Els jaggerians creuen haver trobat el seu messies (annex)

proper capítol “Els jaggerians creuen haver trobat el seu messies” (annex)

El misteri de la placa d’or II (annex)

proper capítol “El misteri de la placa d’or II” (annex)

El misteri de la placa d’or (annex)

proper capítol “El misteri de la placa d’or” (annex)

Cercar

Categories

Dies

últims capítols

Enllaços

agraïments

el meu twitter

facebook "blog networks"

flipo mandarines amb:

llocs

llocs catosfèrics

mestres de l'humor

-

Technorati

rc

cc

translation and that

a

Blog networks

February 2010
M	T	W	T	F	S	S
« Mar
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28