La calor és extrema però l’aire és net. Algú podria fregir un ou a sobre la roca sense paella ni oli ni res no? però ningú ho fa! Té collons la cosa. Són les dotze del migdia.
Milers de tendes blanques idèntiques estan perfectament alineades sobre una extensíssima vall pelada. La seva blancor contrasta amb la sorra negra de Lanzarote.
Les fileres estan numerades perquè la gent no es perdi i totes apunten cap a un dels tres costats del gran triangle equilàter central.
Al vell mig, s’erigeix orgullós el quarter general interplanetari dels Marphil·lians, un majestuós edifici blanc, construït amb set mòduls triangulars posats un sobre l’altre, cadascun dels quals és mica més petit que el de sota.
A dalt de tot s’hi troba la flamant pista d’aterratge per OVNIS, enrajolada amb un meravellós mosaic de marbre de tons clars i al mig de tot, hi ha la medusa Meca perfectament aconseguida amb rajoles de marbre fosc.
La Maria Isabel obre els ulls i s’aixeca amb dificultats, com un vedellet acabat de néixer. Va tota nua, com un vedellet acabat de néixer.
Té un mal de cap molt fort i camina balancejant-se com un gronxador rovellat, es subjecta el cap amb una mà i esquiva ampolles de cava, copes, plats de cecina de Leon i coixins fins que identifica una pila de túniques aprop de la finestra. La seva és l’única que té les set estrelles.
Se la posa lentament, quasi cau de cul, es gira i mira al seu darrera.
Una vintena de noies despullades dormen plàcidament les unes sobre les altres. L’escena vindria a ser un posat d’Spencer Tunick dirigit per en Russ Meyer!
Un genoll pelut sobresurt, talment com si fos un periscopi, d’entre aquell carnatge de pells multicolors, és del líder suprem.
Continuarà
![Catablocs.net [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.net [la catosfera ara mateix]")
