històries d’en Roi Marphille -redux-

Resum del capítol anterior:
“Somni d’una nit d’hivern (en un món dominat pels marphil·lians)”
La Maria Isabel es desperta de ressaca i camina com un vedellet acabat de néixer. Està al flamant quarter general interplanetari dels Marphil·lians a Lanzarote. El líder suprem sembla haver passat una nit bastant mogudeta. Té collons la cosa.

Proper capítol:
“Somni d’una nit d’hivern (en un món dominat pels marphil·lians) II”
Dia de publicació: properament
En David Meca sembla aparèixer a l’horitzó…

Més agraïments.
Fa uns dies aquesta humil novel·la flipomandarinoide ha assolit el nivell 40 a Technorati i vale, vale, ja se que no és gran cosa, però m’ha fet il·lusió vale?
Gràcies de nou a tots els que heu posat l’enllaç al vostre bloc/blog. Crec que ja us he anat esmentant a tots en anteriors posts. Si me n’he deixat a algú, dieu-m’ho pls.
L’últim que he localitzat ha estat el geògraf i diputat José Antonio Donaire al seu magnífic bloc de política-ficció “de bat a bat”. Merci company twitaire!

Recomanació:
Com no, recomano efusivament el llibre dels M&M (Manel Riu i Mir Roy) “Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)”.
Els lectors del seu bloc/blog ja saben de què va però m’agradaria fer èmfasis una vegada més a la qualitat literària i als moltíssims detalls que hi ha. No tot és llegir-lo “amb una mà” com he sentit per allí. M’agradaria puntualitzar que no és cap llibre banal, és molt ric, té un sentit de l’humor molt fresc i hi ha molt missatge político-social que potser no tothom veu simple vista.
Ah, i gràcies M&M per la dedicatòria. Em va encantar!